Llançà 3 - AE Roses 2: Partit i Calçotada

Vam començar el dia anant a jugar al camp del Llançà, tercer classificat. Tothom podría pensar que, amb la diferència de llocs a la classificació, i més tenint en compte que, a la 1ª volta ens havíen guanyat per 1-8, ho tindríen força bé per guanyar-nos amb facil.litat. Doncs no va ser així. Difícil, molt difícil els ho vam posar. Vam començar marcant amb un golàs d'en Miquel (quin golàs !!!, des de fora de l'area i treient les teranyines del travesser) i els del Llançà no s'ho creien (i més d'un dels nostres tampoc). I vam tenir la oportunitat de marcar el 0-2 amb una falta dins l'àrea per cessió al porter però la precipitació a l'hora de treure-la (sense barrera i el porter d'esquena) va fer que la pilota anés a fora de manera increïble. Si havéssim marcat aquest gol, ells ja no s'havéssin aixecat. Però, com sempre sol passar en aquests casos, això els va donar ales i en van empatar abans del descans. A la segona part ells ja ens van apretar més, el seu migcamp tocava molt i els nostres només la veien passar i només teníem alguna oportunitat amb pilotes llargues que ni en Pau ni en Jose, tot i la seva inacabable despesa física, hi podíen arribar i l'avantatja sempre era pel seu porter. Van arribar el segon i tercer gols i això ens va enfonsar una mica. Només cap el final, amb un gran xut d'en Guillem, que va deixar el porter del Llançà fent l'estàtua, vam poder marcar el 3-2. Tot i els ànims de la nostra afecció no va ser possible empatar, però ens va quedar un bon regust de boca ja que cada partit que passa dóna la impressió que els nostres jugadors es van situant millor al camp i el joc també va millorant però per altra banda també cal corregir algunes actituds, per exemple, més sacrifici al migcamp i, sobre tot, més contundència al darrera, ... però ANEM BÉ.
Però el millor de la jornada encara havía d'arribar: La Calçotada a Can Quel de Sant Tomàs.
Va ser un festival gastronòmic !!! Erem uns 60 (entre nens i pares) per menjar-nos uns 400 calçots que van sortir collonuts, amb les boníssimes salses de l'Eva i l'Esther, uns 3 kg de cargols a la llauna al punt, combinats amb l'allioli d'en Mílio, i unes botifarres i pinxos que també van sortir superbons. Tot es va poder coure amb la llenya i les tòries que van fer una bona flama i millor caliu. De beure no en va faltar perquè en Ferran se'n va cuidar. I per postres unes magnífiques coques de crema i pinyons i pa de pessic de Palau i la que ens va fer la Lídia. I no va sobrar gairebé de res. I els nens que, de menjar ben poca cosa, no van parar de jugar al pati fins que es va fer fosc.
En resum, jornada rodona, que va servir també per refermar el bon rotllo que hi ha en tota aquesta colla i que esperem que duri per molt temps. I ara, ja anem a començar a preparar el sopar de fi de temporada, amb l'entrega de trofeus i amb nit inclosa. I encara queden més de 3 mesos ...