Que bé que ens ho varem passar ahir, però que dolentes que son les Agulletes !!!
3 comentaris:
Badó
ha dit...
No estic del tot content. Les hores prèvies, la preparació del dinar, que, per cert, va ser boníssim, les ganes de passar-ho bé, l'actuació de l'Antonio a la sobretaula, els partits de la mainada i les dones. Tot això va ser extraordinari. Però, com a totes les festes, sempre hi ha alguna cosa que fa que no surti del tot bé. M'estic referint a l'entrega de trofeus. Sabut era per tothom que setmana rera setmana s'estaven donant puntuacions als jugadors que, a l'entendre dels pares que volien donar el seu parer, eren els jugadors que havien destacat més en cadascun dels partits, sempre des de una òptica ABSOLUTAMENT imparcial. Així es va fer en tots els partits, tant si guanyavem com si perdíem per golejada. Ben cert és que, des de bon principi, hi va haver pares que van optar per no entrar en aquesta dinàmica, al.legant que això podria distorsionar la voluntat col.lectiva de fer pinya entre els jugadors i que podria ocasionar algun greuge comparatiu a l'hora d'atorgar els premis. El temps els ha donat la raó, i jo, com a màxim impulsor de la idea, considero que m'he equivocat. Diuen que rectificar és de savis, però crec que ho faig massa tard. El mal ja està fet, i, sincerament, veure ahir, que, d'entre tots els jugadors que es van congregar a l'entrega de trofeus, concretament a quatre no els va tocar cap trofeu quan els agraciats, en diferent mesura, estaven exultants d'alegria, em va tocar profundament. Volia escriure ahir mateix al blog per expressar el que estic fent ara, i no ho vaig fer esperant les opinions més immediates. Però la reacció en forma de comentaris d'alguns pares a l'entrenament d'avui dilluns m'ha convençut. Per això, demano disculpes publicament a tothom que s'hagi pogut sentir menystingut, però mai ha sigut la meva intenció. Simplement, a mí que m'agraden les estadístiques, crec que era una manera de premiar la regularitat durant tota la temporada dels cinc primers classificats. Per què cinc i no vint ??. Bona pregunta, però potser me la tenia que haver fet amb dues setmanes d'antel.lació, i recordar-me d'aquella expressió que diuen allà, "café para todos". Però tranquil.litat, perquè això no tornarà a passar, almenys per part meva. I, que en quedi constància, que es va fer amb la millor de les intencions. Per altra banda, les declaracions del cos tècnic em van semblar un comiat del que a la majoria dels pares ens semblava que no podria arribar mai, però que era necessari, pel bé dels mateixos nens. Potser hem viscut un any inoblidable, que podria no tenir continuitat si es fa cas de diversos cants de sirena que planegen sobre diversos jugadors del nostre equip. Els mateixos jugadors no podran decidir què és el que més els convé, però els pares sí que ho saben, i en ells recau la decisió que el temps (com abans) dirà si és o no la més encertada. I no vull plegar sense reconèixer que va ser un autèntic èxit tenir tant bon rotllo entre afeccionats (i Socis) del Barça i del Madrit, en vigílies d'un partit tant important com és la final de la Xàmpions, que, tant de bo, l'havéssim pogut disputar tots dos clubs. La fòrmula matemàtica, però, ja la teniem els culers: X = 2 x [(2-0)+(2-6)], però no ha pogut ser: Liverpool, Chelsea, Bayern, Porto, Villarreal i Arsenal han demostrat, aquesta temporada, ser millors que l'etern rival. Però, tots plegats, en la modèstia, només hauriem de tenir un lema en comú i és el que més ens hauria d'importar: Visca l'AE Roses.
Hola soy Javi, primero se lo que pasa cuando uno, prepara algo con toda la ilusión del mundo y luego resulta que la cosa no va como uno esperaba, la verdad es que no creo que fuera para tanto, pero en fin...lo mejor es el buen rato que vamos a pasar. Por lo que respecta a la despedida, como tu dices si lo hago o hacemos, hablo por mi es por el bien de los niños evidentemente, si fuera por nosotros posiblemente seguiriamos, para que cambiar, pero no es bueno para el equipo, y nada mas lo dicho que por mi la entrega de trofeos no estuvo mal y no hubo ninguna mala intención, pero por hacer las cosas mejor a veces salen peor, recuerdo no se si me equivoco, que cuando surgio la idea, solo era para el Pichichi, el portero menos goleado y el mejor en puntuación, y se decidio que se premiara a mas jugadores, y al final la primera idea era mejor...en fin el año que biene hay parece ser buenas intenciones, y aqui teneis a un afionado de vuestro equipo. un saludo.
creo que deberiais seguir con los niños, y confiar en el nuevo proyecto de club, pensar que aqui tendreis un entrenador cualificado, que puede ser no sea del agrado de algún padre, pero los padres deberiamos dedicarnos a ser padres, y no entrenadores, a veces con nuestros comentarios causamos un perjuicio que va en contra de nuestros hijos.
3 comentaris:
No estic del tot content.
Les hores prèvies, la preparació del dinar, que, per cert, va ser boníssim, les ganes de passar-ho bé, l'actuació de l'Antonio a la sobretaula, els partits de la mainada i les dones. Tot això va ser extraordinari. Però, com a totes les festes, sempre hi ha alguna cosa que fa que no surti del tot bé. M'estic referint a l'entrega de trofeus. Sabut era per tothom que setmana rera setmana s'estaven donant puntuacions als jugadors que, a l'entendre dels pares que volien donar el seu parer, eren els jugadors que havien destacat més en cadascun dels partits, sempre des de una òptica ABSOLUTAMENT imparcial. Així es va fer en tots els partits, tant si guanyavem com si perdíem per golejada. Ben cert és que, des de bon principi, hi va haver pares que van optar per no entrar en aquesta dinàmica, al.legant que això podria distorsionar la voluntat col.lectiva de fer pinya entre els jugadors i que podria ocasionar algun greuge comparatiu a l'hora d'atorgar els premis. El temps els ha donat la raó, i jo, com a màxim impulsor de la idea, considero que m'he equivocat. Diuen que rectificar és de savis, però crec que ho faig massa tard. El mal ja està fet, i, sincerament, veure ahir, que, d'entre tots els jugadors que es van congregar a l'entrega de trofeus, concretament a quatre no els va tocar cap trofeu quan els agraciats, en diferent mesura, estaven exultants d'alegria, em va tocar profundament. Volia escriure ahir mateix al blog per expressar el que estic fent ara, i no ho vaig fer esperant les opinions més immediates. Però la reacció en forma de comentaris d'alguns pares a l'entrenament d'avui dilluns m'ha convençut. Per això, demano disculpes publicament a tothom que s'hagi pogut sentir menystingut, però mai ha sigut la meva intenció. Simplement, a mí que m'agraden les estadístiques, crec que era una manera de premiar la regularitat durant tota la temporada dels cinc primers classificats. Per què cinc i no vint ??. Bona pregunta, però potser me la tenia que haver fet amb dues setmanes d'antel.lació, i recordar-me d'aquella expressió que diuen allà, "café para todos". Però tranquil.litat, perquè això no tornarà a passar, almenys per part meva. I, que en quedi constància, que es va fer amb la millor de les intencions.
Per altra banda, les declaracions del cos tècnic em van semblar un comiat del que a la majoria dels pares ens semblava que no podria arribar mai, però que era necessari, pel bé dels mateixos nens. Potser hem viscut un any inoblidable, que podria no tenir continuitat si es fa cas de diversos cants de sirena que planegen sobre diversos jugadors del nostre equip. Els mateixos jugadors no podran decidir què és el que més els convé, però els pares sí que ho saben, i en ells recau la decisió que el temps (com abans) dirà si és o no la més encertada.
I no vull plegar sense reconèixer
que va ser un autèntic èxit tenir tant bon rotllo entre afeccionats (i Socis) del Barça i del Madrit, en vigílies d'un partit tant important com és la final de la Xàmpions, que, tant de bo, l'havéssim pogut disputar tots dos clubs. La fòrmula matemàtica, però, ja la teniem els culers: X = 2 x [(2-0)+(2-6)], però no ha pogut ser: Liverpool, Chelsea, Bayern, Porto, Villarreal i Arsenal han demostrat, aquesta temporada, ser millors que l'etern rival. Però, tots plegats, en la modèstia, només hauriem de tenir un lema en comú i és el que més ens hauria d'importar: Visca l'AE Roses.
Hola soy Javi, primero se lo que pasa cuando uno, prepara algo con toda la ilusión del mundo y luego resulta que la cosa no va como uno esperaba, la verdad es que no creo que fuera para tanto, pero en fin...lo mejor es el buen rato que vamos a pasar.
Por lo que respecta a la despedida, como tu dices si lo hago o hacemos, hablo por mi es por el bien de los niños evidentemente, si fuera por nosotros posiblemente seguiriamos, para que cambiar, pero no es bueno para el equipo, y nada mas lo dicho que por mi la entrega de trofeos no estuvo mal y no hubo ninguna mala intención, pero por hacer las cosas mejor a veces salen peor, recuerdo no se si me equivoco, que cuando surgio la idea, solo era para el Pichichi, el portero menos goleado y el mejor en puntuación, y se decidio que se premiara a mas jugadores, y al final la primera idea era mejor...en fin el año que biene hay parece ser buenas intenciones, y aqui teneis a un afionado de vuestro equipo. un saludo.
creo que deberiais seguir con los niños, y confiar en el nuevo proyecto de club, pensar que aqui tendreis un entrenador cualificado, que puede ser no sea del agrado de algún padre, pero los padres deberiamos dedicarnos a ser padres, y no entrenadores, a veces con nuestros comentarios causamos un perjuicio que va en contra de nuestros hijos.
Publica un comentari a l'entrada