SAP GREU

Sap greu que, a aquestes alçades de la temporada, tinguem que parlar d'un tema tant delicat com és el del pagament de les quotes.
Sap greu que, a aquestes alçades de la temporada, tinguem que prescindir d'alguns jugadors, en alguns casos amb un rendiment esportiu encomiable, per l'incompliment de les obligacions que han de tenir tots i cadascun dels jugadors (i, directament, dels pares) del nostre Club.
Sap greu que, en els moments de incertesa econòmica que estem atravessant, hi hagi, en alguns casos, dificultats per fer front a aquests pagaments.
Sap greu que, després d'haver ajornat el pagament en alguns casos (es va decidir, a principis de temporada, que el límit seria fins a finals de Novembre del 2008), i quan s'han posat totes les facil.litats perquè s'acabés de fer efectiu aquest pagament mitjançant fraccionaments o ajuts dels Serveis Socials Municipals, no s'ha vist enlloc cap voluntat per acabar de portar-ho a terme.
Però el que sàp més greu de tot és que, en el moment de convocar a aquests jugadors implicats per part del Coordinador del Futbol Base per poder parlar amb les seves famílies sobre el punt anterior per a poder-hi trobar una solució definitiva, se li hagi faltat al respecte col.lectivament. I això ja no es pot tolerar. A qualsevol representant del Club, sigui Entrenador, Delegat, Coordinador, Membre de la Junta o, fins i tot, personal que hi treballa desinteressadament, no se li pot faltar al respecte, ja sigui en actitud de mofa o menyspreu.
Però encara sap més greu que cap de les seves famílies s'hagi posat en contacte amb el Coordinador per demanar disculpes.
Així doncs, haurem d'acabar la temporada amb menys efectius, i potser, en alguns casos, els Entrenadors tindran dificultats per confeccionar una llista o equip amb garantíes però tot i així continuarem i de ben segur que ens en sortirem. I, al mateix temps, això sentarà precedent per a les temporades vinents.
S'havíen d'acabar les concessions i així ha sigut.
Visca l'AE Roses.

Nota: Aquesta és només la opinió personal d'un Soci i en cap moment vol representar la opinió del Club A.E. Roses, per tant, aquesta opinió es pot rebatre en qualsevol moment si així es considera oportú.

Llançà 3 - AE Roses 2: Partit i Calçotada

Vam començar el dia anant a jugar al camp del Llançà, tercer classificat. Tothom podría pensar que, amb la diferència de llocs a la classificació, i més tenint en compte que, a la 1ª volta ens havíen guanyat per 1-8, ho tindríen força bé per guanyar-nos amb facil.litat. Doncs no va ser així. Difícil, molt difícil els ho vam posar. Vam començar marcant amb un golàs d'en Miquel (quin golàs !!!, des de fora de l'area i treient les teranyines del travesser) i els del Llançà no s'ho creien (i més d'un dels nostres tampoc). I vam tenir la oportunitat de marcar el 0-2 amb una falta dins l'àrea per cessió al porter però la precipitació a l'hora de treure-la (sense barrera i el porter d'esquena) va fer que la pilota anés a fora de manera increïble. Si havéssim marcat aquest gol, ells ja no s'havéssin aixecat. Però, com sempre sol passar en aquests casos, això els va donar ales i en van empatar abans del descans. A la segona part ells ja ens van apretar més, el seu migcamp tocava molt i els nostres només la veien passar i només teníem alguna oportunitat amb pilotes llargues que ni en Pau ni en Jose, tot i la seva inacabable despesa física, hi podíen arribar i l'avantatja sempre era pel seu porter. Van arribar el segon i tercer gols i això ens va enfonsar una mica. Només cap el final, amb un gran xut d'en Guillem, que va deixar el porter del Llançà fent l'estàtua, vam poder marcar el 3-2. Tot i els ànims de la nostra afecció no va ser possible empatar, però ens va quedar un bon regust de boca ja que cada partit que passa dóna la impressió que els nostres jugadors es van situant millor al camp i el joc també va millorant però per altra banda també cal corregir algunes actituds, per exemple, més sacrifici al migcamp i, sobre tot, més contundència al darrera, ... però ANEM BÉ.
Però el millor de la jornada encara havía d'arribar: La Calçotada a Can Quel de Sant Tomàs.
Va ser un festival gastronòmic !!! Erem uns 60 (entre nens i pares) per menjar-nos uns 400 calçots que van sortir collonuts, amb les boníssimes salses de l'Eva i l'Esther, uns 3 kg de cargols a la llauna al punt, combinats amb l'allioli d'en Mílio, i unes botifarres i pinxos que també van sortir superbons. Tot es va poder coure amb la llenya i les tòries que van fer una bona flama i millor caliu. De beure no en va faltar perquè en Ferran se'n va cuidar. I per postres unes magnífiques coques de crema i pinyons i pa de pessic de Palau i la que ens va fer la Lídia. I no va sobrar gairebé de res. I els nens que, de menjar ben poca cosa, no van parar de jugar al pati fins que es va fer fosc.
En resum, jornada rodona, que va servir també per refermar el bon rotllo que hi ha en tota aquesta colla i que esperem que duri per molt temps. I ara, ja anem a començar a preparar el sopar de fi de temporada, amb l'entrega de trofeus i amb nit inclosa. I encara queden més de 3 mesos ...